Vilassar de Dalt
Pere Màrtir Cirera: teixidor de mà i representant sindical de Vilassar de Dalt (s.XIX). El 1870 representà als teixidors de Vilassar de Dalt a congrés de la AIT a Barcelona celebrat al Teatre del Circ de Barcelona al juny del 1870, com a representant dels teixidors de mà de Vilassar. En les votacions del dictàmens, s'alineà amb el corrent sindicalista partidari de l'acció política.
Serafí Cirera: Impulsor i fundador de L'Estrella (1885), organitzada en diverses seccions i amb un profund caràcter obrer. Aquesta entitat s'estructurà com a caixa de resistència i tingué un paper molt important a la vaga de Can Mañé (1915). L'entitat fou dissolta al 1939.
Josep Albert Grau: dirigent obrer i membre de la Junta de la Societat Obrera de Vilassar de Dalt. Signà un document el 27 de març de 1855 o proclamava la no intervenció de la classe obrera vilassarenca en l'atemptat que va patir, el dia 12 del mateix mes el fabricat local Pau Prats. També proclamava el desig per part dels treballadors locals “d'utilitzar mitjans legals i equitatius” per evitar l'ús de la violència.
Vicenç Llorens Guillamet: comunista i sindicalista de Vilassar de Dalt. Fou delegat del Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya (CNT), celebrat a Barcelona el mes de març del 1933, en nom del Sindicat Únic de Treballadors de Vilassar de Dalt. Militant del BOC, es presentà a les eleccions municipals del gener del 1934. En esclatà la guerra civil, membre ja del POUM, començà a militar a la UGT i fou membre de l''ajuntament de Vilassar de Dalt del 19 d'octubre del 1936 al 4 de febrer del 1937, en que fou substituït pel mateix sindicat.
Bonaventura Gomis: representant sindical i delegat del Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya (CNT), celebrat a Barcelona el mes de març del 1933, en nom del Sindicat Únic de Treballadors de Vilassar de Dalt.
Boronat: anarcosindicalista de Vilassar de Dalt. Juntament amb Adolf Ballano, va representar els sindicats vilassarencs a la conferència de tots els sindicats catalans convocada pel comitè de la Confederació Regional del Treball a Catalunya, aprofitant l'aixecament de l'ordre de garanties constitucionals a la província de Barcelona donada pel govern de Madrid, que tingué lloc els dies 8, 9 i 10 de juliol del 1922 a Blanes.
Salvador Lloveras: associacionista de Vilassar de Dalt. El mes de novembre de 1840 va passar a dirigir una associació obrera al poble.
Mateu Calpe: societari de Vilassar de Dalt. A finals dels 1855 va signar com a director primer de la junta d'una associació obrera de Vilassar de Dalt, davant l'atemptat patit per un fabricant d ela població. Rebutjava la participació d ela classe obrera en el fet i advocava per aconseguir millores prescindint de la violència.
Jaume Font: teixidor de Vilassar de Dalt. Era el director segon de l'Associació Obrera local al juliol del 1841.
Andreu Güell: societari de Vilassar de Dalt. Va ser membre de l'Associació Obrera de Vilassar de Dalt i al juny del 1842 hi consta com a secretari.
Josep Pujol Vallbona: anarcosindicalista vilassarenc que representà 250 treballadors del Sindicat Únic al congrés extraordinari de la CNT celebrat a Madrid de l'11 al 16 de juny del 1931. El mateix mes era nomenat vicepresident de la junta directiva de la CNT a Vilassar de Dalt.
Pere Carné: Primer director de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar el 1842. Com a tal, va signar el 26 de setembre una crida als obrers de la població a participa a la Societat. Posava d'exemple als treballadors olotins, que ens temps difícils a causa d ela influència de veus malintencionades ara romanien ferms i units.
Miquel Bassa: teixidor de cotó i societari de Vilassar de Dalt. Com a membre d'una societat filantròpica de teixidors de cotó de la població, el 9 de març de 1843 signà amb Ignasi Toronell i Benito Barnadas, una petició dirigida al governador civil de Barcelona, per crear una fàbrica a càrrec dels obrers mateixos.
Francesc Puig: societari, l'11 de maig del 1855 signà el document dirigit al governador civil com a representant dels obrers de Sant Joan de Vilassar.
Miquel Villà: societari i, com a membre de la junta d'una associació obrera local, l'any 1855 signà el document que desvincula els obrers de l'atemptat d'en Pau Prats.
Gaspar Feliu: socialista de Vilassar de Dalt. L'any 1887 fou escollit vocal de l'Agrupació Socialista de Sant Joan de Vilassar. Fou reelegit al 1888 i al 1891.
Benet Barnadas: obrer societari de Vilassar de Dalt. És un dels signats, juntament amb Miquel Bassa i Ignasi Toronell d'una petició dirigida al governador civil de Barcelona, per crear una fàbrica a càrrec dels obrers.
Mateu Carché: sindicalista i teixidor de Vilassar de Dalt. Va ser un dels firmants de l'exposició al governador civil, l'11 de maig del 1855.
Josep Vilademunt i Monteys: barber i sindicalista de Vilassar de Dalt (1898-?). Fou secretari de la CNT de Vilassar de Dalt i un dels seus fundadors. Actuà com a membre delegat a Barcelona de la CNT i com a secretari del regidor de Proveïments.
Genís Manent: associacionista de Vilassar de Dalt (segle XIX). Va ser membre a principis del 1855 de la junta de la Societat Obrera de Vilassar de Dalt. Com a representant de l'esmentada junta, signà a finals del març d'aquell any un document en el qual es negava la intervenció de la Societat Obrera de Vilassar en l'atemptat que s'havia perpetrat contra un fabricant d'aquest municipi. En el mateix document es censurava la violència com a mitjà per a assolir les conquestes dels treballadors i es defensava l'ús de procediments legals i equitatius.
Miquel Lastórtoras (o Lastórteras): internacionalista de Vilassar de Dalt (segle XIX). L'octubre del 1872, quan s'acabava de celebrar el congrés de Saint Imier, que inicià oficialment el cisma dins l'AIT, va mostrar la seva desconfiança envers les orientacions del Consell Federal de la Regió Espanyola i s'inclinà cap a postures marxistes. Significativament, per aquestes dates consta com a president dels internacionalistes de Vilassar de Dalt, càrrec exclòs de l'organització adoptada per la FRE de l'AIT.
Joan Teixidó: societari de Sant Genís de Vilassar (segle XIX). Resident al carrer Pifarrer nº25, ocupà el càrrec de primer director de la societat obrera l'any 1842; des d'aquest lloc va mantenir una correspondència regular amb altres societats obrers de la província.
Josep Ribà: associacionista de Sant Genís de Vilassar (segle XIX). Va ser membre d'una societat obrera de la vila i com a tal, va signà un document el març del 1855 en el qual es rebutjaven les acusacions de col·laborar en l'atemptat contra un fabricant local, i es proclamava el propòsit d'utilitzar “mitjans legals i equitatius”, amb exclusió de la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada