Cartell del cicle de documentals i pel·lícules en motiu del 75è aniversari de la Guerra Civil i la Revolució al Maresme

La Filferrada 2011 - Primeres activitats (gener i febrer)

Bé, després de molta feina i diversos imprevists, el gener i el febrer que arriben ens venen carregats dels primers actes de memòria del 75è aniversari de l'inici de la Guerra Civil. Els cicles de documentals i de pel·lícules seran els primers actes. Us deixem aquí la cartellera. Segur que n'hi ha com a mínim un parell que us interessen i que podeu venir a veure'ls.

Cicle de documentals i pel·lícules (Sala d'exposicions de La Massa)

- 21 de gener a les 20h: "Zona Roja: Alba de Foc"

- 28 de gener a les 20h: "Zona Roja: Guerra"

- 4 de febrer a les 20h: "Tierra y Libertad" de Ken Loach

- 11 de febrer a les 20h: "Vivir la Utopía"

- 18 de febrer a les 20h: "Zona Roja: Barricades"

- 25 de febrer a les 20h: Propaganda de guerra: "Catalunya Màrtir" i "Defensores de la fe"

- 4 de març a les 20h: "Extranjeros de sí mismos"

Resum de les projeccions

· Alba de Foc:

El primer capítol de la sèrie documental "Zona Roja" on se'ns narra el dia de l'alçament militar a Barcelona i com aquesta es aturada des dels carrers per la població civil.

· Guerra:

El segon capítol de la mateixa sèrie ens mostra la transformació d'una societat civil a una societat en guerra. Mostra també la resposta a nivell popular a aquest alçament i a aquesta guerra que s'acabava d'iniciar.

· Tierra y Libertad:

Pel·lícula de l'any 1995 dirigida per Ken Loach. Convençut de la necessitat d'ajudar als republicans espanyols en la seva lluita contra els nacionals feixistes, David Carr, un jove treballador sense ocupació i membre del Partit Comunista, deixa Liverpool i viatja a Espanya per unir-se a les Brigades Internacionals. Creua la frontera catalana i casualment acaba allistat en la milícia del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). És testimoni de primera mà de la propaganda estalinista i la repressió exercida contra els membres del POUM i els anarquistes. La pel·lícula transcorre com un gran flashback, ja que tota la informació es recuperada per la néta de Carr, el dia de la mort d'aquest.

· Vivir la Utopía:

"Vivir la Utopía" és un documental de 1997 dirigit per Juan Gamero, en el qual es descriu l'experiència anarcosindicalista i anarcocomunista que va transformar radicalment les estructures de la societat en àmplies zones del bàndol republicà durant la guerra civil de 1936-39. Consta de 30 entrevistes amb supervivents anarquistes de la revolució espanyola, el testimoniatge de la qual mostra la tasca constructiva de la revolució social i els antecedents històrics del moviment llibertari de l'espanyol.

· Barricades:

El quart capítol de la sèrie documental "Zona Roja" ens tracta la temàtica dels fets de maig del 1937. Els conflictes a la reraguarda, la internacionalització del conflicte i la repressió contra la CNT i el POUM (amb la desaparició d'Andreu Nin) són els principals temes que s'hi tracten.

· Catalunya Màrtir:

Dirigit per J. Marsillach, és l'últim film produït per Laya Films, i mostra la destrucció generada pels bombardejos dels avions feixistes sobre Barcelona, Lleida, Martorell i Granollers cap a finals de l'any 1938. Els comentaris són narrats en francès per Jaume Miravitlles,comissari de propaganda de la Generalitat.

· Defensores de la Fe:

"Defensores de la fe", filmat per Russell Palmer, és un documental franquista rodat en color i únic durant la Guerra Civil del que es té constància, filmat entre 1936 i 1938.

Russell Palmer treballava en la premsa internacional i estava interessat per la situació espanyola, per la qual cosa es va traslladar a viure a Màlaga. Va realitzar aquest treball per contrarestar el corrent d'opinió favorable que tenien del Govern republicà molts intel·lectuals a Estats Units.

· Extranjeros de si mismos:

Documental de l'any 2001, dirigit per Javier Rioyo i José Luis López-Linares. Amb testimonis d'antics integrants de les Brigades Internacionals, de feixistes italians que van recolzar a Franco durant la Guerra Civil i de ex-components de la "División Azul", aquest documental tracta de desentranyar les motivacions d'aquells milers de joves europeus que es van mobilitzar per participar en guerres que no els afectaven directament, i l'impacte que va suposar per a ells entrar en combat, defensar unes determinades idees o obeir al seu esperit aventurer.

Nou enllaç: "Vilassar en guerra - Mapa d'espais"

Afegim un nou enllaç als que ja teníem abans. "Vilassar en guerra - mapa d'espais" és la primera versió del mapa que ens localitza diversos espais remarcats del poble durant els primers moments de la revolució i de la guerra. Qualsevol aportació serà benvinguda. Visiteu-lo i digueu-nos com o veieu i/o què hi trobeu a faltar.

La Filferrada.

Comencem a rescatar l'himne de L'Estrella!

Dins de la tasca que està duent a terme La Filferrada, una d'elles és recuperar la memòria del moviment obrer del poble. Com a primer pas de la investigació conjuntament amb un musicòleg vilassarenc, pengem aquí la transcripció de l'himne de L'Estrella. Sile

nciat des dels anys trenta, ara es pot tornar a llegir. Esperem que de cara al 2011, el poguem tornar a sentir ja que, a banda de la lletra també n'estem rescatant la música.

Himne a L'Estrella

Coro per homes i nois a veus soles

Música de Josep Rusiñol

Lletra de Pere Font

Argentina i platejada

Nostre Estrella brillarà

i sa llum tan ben honrada

a raig sempre ens guiarà.

La virtut la mas que inspira

lo progrés i amor

que en Clavé cantava amb sa lira

i va escriure amb lletres d'or.

Baix la bandera que despleguem

avui els joves ens acoblem

cantant la vida cantant l'amor

cantant la vida i el goig del cor

De la catalana terra,

nostres cors germina

i pel pla i per la serra

nostra veu resona

Per los fills de l'esclavatge

volem la llibertat,

nostre crit serà salvat

ja si ens la neguen sense pietat

puig que L'Estrella vol germanor

i pau als pobles sense cap rencor

amr l'ànima, virtut clamant

i per això brilla progrés i avant

Progrés i avant (3)

La Fundació Andreu Nin ret un homenatge a Miquel Pedrola a la Barceloneta

La FAN ens convida a assistir i participar en l'acte d'homenatge a Miquel Pedrola, milicià del

POUM que va morir al front d'Aragó, el qual els veins de la Barceloneta van voler recordar per 

sempre amb una inscripció a un dels seus carrers.

Les lletres amb el seu nom s'han aconseguit salvar i conservar.

Els actuals veïns de la Barceloneta ho volen celebrar dilluns que ve.

Com a Filferrada, fem extensible aquesta invitació a tothom que llegeixi aquest post. 

Nosaltres farem el possible per poder-hi anar.

http://altresbarcelones.blogspot.com/2010/10/homenatge-pedrola-el-proper-dilluns-no.html

http://fandreunin.blogspot.com/2010/10/homenatge-miquel-pedrola-milicia-del.html

Acte de presentació del Grup de Recerca Històrica “La Filferrada”

El proper dia 6 d'octubre del 2010 a les 11h del matí a l'Espai Jove de Vilassar de Dalt (antic ateneu obrer L'Estrella), situat al Passatge de la Rosa s/n tindrà lloc l'acte de presentació oficial del Grup de Recerca Històrica “La Filferrada”. En aquest acte es presentarà el grup i els seus objectiu i també, es donarà a conèixer el programa de les activitats programades de cara al 2011, en motiu del 75è aniversari de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Les activitats, repartides al llarg de tot l'any constaran de cicles de conferències, exposicions, cicles de cinema, sortides a escenaris del conflicte i commemoracions, entre d'altres. L'acte serà conduit pels membres de La Filferrada i constarà amb la presència del regidor de cultura de l'ajuntament de Vilassar de Dalt.

Grup de Recerca Històrica “La Filferrada”

lafilferrada@gmail.com

lafilferrada.blogspot.com

691813860 – 616252039

Facebook: La Filferrada Vilassar

Presència vilassarenca al “Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans".

Vilassar de Dalt

Pere Màrtir Cirera: teixidor de mà i representant sindical de Vilassar de Dalt (s.XIX). El 1870 representà als teixidors de Vilassar de Dalt a congrés de la AIT a Barcelona celebrat al Teatre del Circ de Barcelona al juny del 1870, com a representant dels teixidors de mà de Vilassar. En les votacions del dictàmens, s'alineà amb el corrent sindicalista partidari de l'acció política.

Serafí Cirera: Impulsor i fundador de L'Estrella (1885), organitzada en diverses seccions i amb un profund caràcter obrer. Aquesta entitat s'estructurà com a caixa de resistència i tingué un paper molt important a la vaga de Can Mañé (1915). L'entitat fou dissolta al 1939.

Josep Albert Grau: dirigent obrer i membre de la Junta de la Societat Obrera de Vilassar de Dalt. Signà un document el 27 de març de 1855 o proclamava la no intervenció de la classe obrera vilassarenca en l'atemptat que va patir, el dia 12 del mateix mes el fabricat local Pau Prats. També proclamava el desig per part dels treballadors locals “d'utilitzar mitjans legals i equitatius” per evitar l'ús de la violència.

Vicenç Llorens Guillamet: comunista i sindicalista de Vilassar de Dalt. Fou delegat del Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya (CNT), celebrat a Barcelona el mes de març del 1933, en nom del Sindicat Únic de Treballadors de Vilassar de Dalt. Militant del BOC, es presentà a les eleccions municipals del gener del 1934. En esclatà la guerra civil, membre ja del POUM, començà a militar a la UGT i fou membre de l''ajuntament de Vilassar de Dalt del 19 d'octubre del 1936 al 4 de febrer del 1937, en que fou substituït pel mateix sindicat.

Bonaventura Gomis: representant sindical i delegat del Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya (CNT), celebrat a Barcelona el mes de març del 1933, en nom del Sindicat Únic de Treballadors de Vilassar de Dalt.

Boronat: anarcosindicalista de Vilassar de Dalt. Juntament amb Adolf Ballano, va representar els sindicats vilassarencs a la conferència de tots els sindicats catalans convocada pel comitè de la Confederació Regional del Treball a Catalunya, aprofitant l'aixecament de l'ordre de garanties constitucionals a la província de Barcelona donada pel govern de Madrid, que tingué lloc els dies 8, 9 i 10 de juliol del 1922 a Blanes.

Salvador Lloveras: associacionista de Vilassar de Dalt. El mes de novembre de 1840 va passar a dirigir una associació obrera al poble.

Mateu Calpe: societari de Vilassar de Dalt. A finals dels 1855 va signar com a director primer de la junta d'una associació obrera de Vilassar de Dalt, davant l'atemptat patit per un fabricant d ela població. Rebutjava la participació d ela classe obrera en el fet i advocava per aconseguir millores prescindint de la violència.

Jaume Font: teixidor de Vilassar de Dalt. Era el director segon de l'Associació Obrera local al juliol del 1841.

Andreu Güell: societari de Vilassar de Dalt. Va ser membre de l'Associació Obrera de Vilassar de Dalt i al juny del 1842 hi consta com a secretari.

Josep Pujol Vallbona: anarcosindicalista vilassarenc que representà 250 treballadors del Sindicat Únic al congrés extraordinari de la CNT celebrat a Madrid de l'11 al 16 de juny del 1931. El mateix mes era nomenat vicepresident de la junta directiva de la CNT a Vilassar de Dalt.

Pere Carné: Primer director de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar el 1842. Com a tal, va signar el 26 de setembre una crida als obrers de la població a participa a la Societat. Posava d'exemple als treballadors olotins, que ens temps difícils a causa d ela influència de veus malintencionades ara romanien ferms i units.

Miquel Bassa: teixidor de cotó i societari de Vilassar de Dalt. Com a membre d'una societat filantròpica de teixidors de cotó de la població, el 9 de març de 1843 signà amb Ignasi Toronell i Benito Barnadas, una petició dirigida al governador civil de Barcelona, per crear una fàbrica a càrrec dels obrers mateixos.

Francesc Puig: societari, l'11 de maig del 1855 signà el document dirigit al governador civil com a representant dels obrers de Sant Joan de Vilassar.

Miquel Villà: societari i, com a membre de la junta d'una associació obrera local, l'any 1855 signà el document que desvincula els obrers de l'atemptat d'en Pau Prats.

Gaspar Feliu: socialista de Vilassar de Dalt. L'any 1887 fou escollit vocal de l'Agrupació Socialista de Sant Joan de Vilassar. Fou reelegit al 1888 i al 1891.

Benet Barnadas: obrer societari de Vilassar de Dalt. És un dels signats, juntament amb Miquel Bassa i Ignasi Toronell d'una petició dirigida al governador civil de Barcelona, per crear una fàbrica a càrrec dels obrers.

Mateu Carché: sindicalista i teixidor de Vilassar de Dalt. Va ser un dels firmants de l'exposició al governador civil, l'11 de maig del 1855.

Josep Vilademunt i Monteys: barber i sindicalista de Vilassar de Dalt (1898-?). Fou secretari de la CNT de Vilassar de Dalt i un dels seus fundadors. Actuà com a membre delegat a Barcelona de la CNT i com a secretari del regidor de Proveïments.

Genís Manent: associacionista de Vilassar de Dalt (segle XIX). Va ser membre a principis del 1855 de la junta de la Societat Obrera de Vilassar de Dalt. Com a representant de l'esmentada junta, signà a finals del març d'aquell any un document en el qual es negava la intervenció de la Societat Obrera de Vilassar en l'atemptat que s'havia perpetrat contra un fabricant d'aquest municipi. En el mateix document es censurava la violència com a mitjà per a assolir les conquestes dels treballadors i es defensava l'ús de procediments legals i equitatius.

Miquel Lastórtoras (o Lastórteras): internacionalista de Vilassar de Dalt (segle XIX). L'octubre del 1872, quan s'acabava de celebrar el congrés de Saint Imier, que inicià oficialment el cisma dins l'AIT, va mostrar la seva desconfiança envers les orientacions del Consell Federal de la Regió Espanyola i s'inclinà cap a postures marxistes. Significativament, per aquestes dates consta com a president dels internacionalistes de Vilassar de Dalt, càrrec exclòs de l'organització adoptada per la FRE de l'AIT.

Joan Teixidó: societari de Sant Genís de Vilassar (segle XIX). Resident al carrer Pifarrer nº25, ocupà el càrrec de primer director de la societat obrera l'any 1842; des d'aquest lloc va mantenir una correspondència regular amb altres societats obrers de la província.

Josep Ribà: associacionista de Sant Genís de Vilassar (segle XIX). Va ser membre d'una societat obrera de la vila i com a tal, va signà un document el març del 1855 en el qual es rebutjaven les acusacions de col·laborar en l'atemptat contra un fabricant local, i es proclamava el propòsit d'utilitzar “mitjans legals i equitatius”, amb exclusió de la violència.

Nota: la imatge correspon al llibre "Vilassar de Dalt (1931-1945...) República, Guerra Civil i Primer Franquisme" d'en Jordi Amat i Teixidó.

Programa activitats 2011 Filferrada

Tres documents per començar...

75è aniversari de la fundació del POUM

Els propers dies 2 i 3 d'octubre es celebren a Barcelona les IV Jornades de la Fundació Andreu Nin i el 75è aniversari d ela fundació del POUM.

Al llarg dels dos dies hi haurà activitats i visites guiades.

Per més informació, visiteu la web http://www.fundanin.org

Presentació del llibre "Atles de la Guerra Civil a Catalunya"

Més de 400 mapes il·lustren la Guerra Civil

Edicions Dau publica "Atles de la Guerra Civil a Catalunya", el primer volum exhaustiu que il·lustra l'evolució del conflicte bèl·lic, així com l'aixecament militar, els bombardeigs sobre poblacions catalanes i la repressió. L'Espai Memorial Democràtic acollirà la seva presentació el dimecres 21 de juliol.

Antoni Segura, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI), l'historiador Joan Villarroya, el cartògraf Víctor Hurtado i la historiadora italiana Paola Lo Cascio han recopilat el màxim d'informació disponible sobre la guerra per transformar-la en més de 400 mapes, que abasten tot allò que va afectar Catalunya entre 1936 i 1939.

El gruix del treball s'ha centrat en l'arribada del front a Catalunya, la línia Segre-Noguera, la Batalla de l'Ebre i la campanya de Catalunya, però també s'han reproduït els indrets on hi van participar les milícies catalanes: el front d'Aragó, el desembarcament republicà a Mallorca, Eivissa i Formentera i la defensa de Madrid.

Però l'Atles de la Guerra Civil a Catalunya, que ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic i la Diputació de Barcelona, no només vol facilitar una millor comprensió del conflicte bèl·lic a través de la disposició de les tropes, el moviment dels fronts o l'avanç i el retrocés dels exèrcits, sinó que en vol fer una nova lectura des del punt de vista històric, polític i militar.

Per aquest motiu, recull informació sobre el cop d'Estat, la repressió, els bombardeigs, la guerra al mar, els moviments de les víctimes o la col·lectivització del sector industrial. També es localitzen les seus de les principals institucions polítiques, partits, sindicats, diaris i revistes, així com els espais de lleure i els hospitals. A més, s'hi han reproduït les conseqüències del 19 de juliol, la destrucció d'esglésies o els Fets de Maig de 1937.

L'Atles de la Guerra Civil a Catalunya es presentarà a l'Espai Memorial Democràtic, a Barcelona (Via Laietana, 69), el dimecres 21 de juliol, a les 19 h.

Quin fred al cor, camarada!

Quin fred al cor, camarada! - Pere Quart

Quin fred, reïra de bet!,
quan bufa l´airet de la matinada,
tallant com un ganivet de fulla
esmolada.

Doncs encara fa més fred
al parapet d´avançada!

Quin fred en nit estelada
amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada
i cap llit no és prou estret ni té prou
flassada.

Quin fred al sòl, la paret
d´oficina esbalandrada,
sense foc ni cigarret,
on hom treballa amb calfred
fins a la vesprada,
fins a la vesprada.

Doncs encara fa més fred
al parapet d´avançada!

Camarada,
si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet d´avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred,
quin fred al cor, camarada!